Altman es desmarca d'Anthropic

Què accepta i què diu que no acceptaria

Altman va dir a Decoded, el butlletí que Politico va estrenar aquesta setmana, que el món hauria d'acceptar que passin algunes coses dolentes a canvi dels beneficis de la tecnologia; ho recull així, entre cometes, al titular de l'entrevista: «The world should accept some bad things happening». La resta de la conversa no és citable paraula per paraula: el butlletí original no és accessible des de fora, i el que ve a continuació surt de les versions que han publicat The Daily Beast —mitjà nord-americà d'informació general— i SiliconANGLE —publicació nord-americana especialitzada en tecnologia—, que coincideixen gairebé paraula per paraula.

Segons aquestes versions, les coses dolentes de què parla no són cap abstracció: enumera grans hackejos, mal ús de la tecnologia i estafes. El motiu que dona és que la gent farà moltíssim més bé que mal, en diversos ordres de magnitud, i la seva filosofia reguladora és, diu, de mà més lleugera —lighter-touch—: la societat va aprenent a resistir pel camí.

I allà mateix hi posa un límit, la part que cau quan la frase viatja sola: diu que no acceptaria un risc realment catastròfic, i l'exemple que posa és una pèrdua greu de control sobre la IA. Això, i no una disposició genèrica a empassar-se danys, és el que defensa.

Llegir-ne més: Politico — «Sam Altman to Decoded: 'The world should accept some bad things happening' for the benefits of AI», per Christine Mui i Brendan Bordelon (04-10-2026) ↗

De qui es desmarca: el laboratori únic de San Francisco

L'entradeta amb què Politico presenta l'entrevista diu que Altman volia distingir la seva postura reguladora de la d'Anthropic, la seva rival, l'empresa que desenvolupa Claude. Això converteix una frase sobre el risc en una batalla amb nom i cognoms: no es discuteix si passaran coses dolentes, sinó qui decideix quantes valen la pena.

La posició que rebutja la descriu ell mateix, segons les versions publicades: que la tecnologia sigui tan poderosa i tan perillosa que hagi de quedar en mans d'un sol laboratori de San Francisco, encarregat que no passi res dolent i de repartir després els beneficis. Això ho qualifica de tracte completament inacceptable, i diu que entre la seva postura i la de l'altra banda hi ha molta distància.

I hi ha un matís que la paraula «separació» s'empassa. Altman va avalar en públic l'assaig que Dario Amodei va publicar el 12 de setembre de 2026 demanant marcar el ritme del desenvolupament frontier, i Politico sosté que les posicions reguladores de les dues empreses s'han anat acostant. El que les separa, per tant, és la visió de com regular i quant de dany s'admet pel camí, no la pressa.

Cal destriar d'on surt cada peça: que volia distingir-se d'Anthropic és a l'entradeta de Politico, la font primària; com va anomenar l'empresa durant la conversa no està verificat paraula per paraula, així que aquí no se li atribueix cap cita sobre ella.

Dues postures, i el suport que tenim de cada una

El desacord no cap en una frase i les seves peces arriben de llocs diferents. Això és el que sosté cada part, quan ho va dir i com està comprovat.

Del titular i de l'entradeta respon Politico; de les frases del cos, The Daily Beast i SiliconANGLE. Anthropic no ha dit res sobre aquesta entrevista.

L'altra meitat de la batalla: si Claude pot ser conscient

El pols regulador té un segon front, força més estrany. Chris Olah, d'Anthropic, va mantenir el maig de 2026 reunions amb assessors del Vaticà sobre la consciència de Claude; ho va publicar el diari britànic The Times, i el que aquí s'explica surt de la versió que en va fer Futurism —mitjà nord-americà especialitzat en ciència i tecnologia— el 3 d'octubre de 2026: l'original de The Times no s'ha llegit. Olah parla de com ajudar els models a ser estables i profundament morals.

Altman es col·loca al costat contrari, i no a l'entrevista de Decoded: en un missatge que va publicar a X el 3 d'octubre de 2026 es va declarar molt incòmode amb qui atribueix força religiosa als models d'IA o els lliura el judici humà, i ho va qualificar de problema de seguretat real. La frase arriba pel titular d'Axios, el mitjà digital nord-americà que la va publicar, i no llegida al compte d'Altman.

Els dos fronts són el mateix desacord per dos costats: quant de dany val la pena a canvi dels beneficis, i quina mena de cosa és el programa al qual se li demana que no el causi.